Biografia
Amb Paraules al vent (1954), obté el premi Óssa Menor. El 1956 es casa amb Dolors Feixas, amb qui tindrà una filla el 1958 i un fill el 1965. Fa traduccions i inicia l'activitat pública: dirigeix cinefòrums, fa confèrencies, posa música als seus poemes i en canta en escenaris al costat de membres de la Nova Cançó. També col-labora a les revistes Oriflama i Inquietut. A finals dels seixanta inicia activitats politiques en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
A partir del 1970 l'esclerosi múltiple que patirà tota la vida comença a fer-se evident.
Aleshores, la introspecció serena de les seves limitacions fa que la seva poesia transcendeixi la realitat de l'ambit de la malaltia, i basteix un món poètic original com entès per tothom: Vint-i-set poemes en tres temps (1972), finalista del premi Carles Riba; La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), Quadern de vacances (1976).
treballarà prop de trenta anys a la fàbrica, fins que el 1973 l'esclerosi múltiple el converteix en un pensionista de gran invalidesa i enceta uns anys de reclusió.
El 1978 rep un homenatge dins la Setmana Popular a osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, sota el lema "Ara és demà", amb cartell d'Antoni Tàpies i amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala, entre molts d'altres. Aquest mateix any s'editava el treball plàstic sobre Primavera i Hivern, realitzat per alumnes de l'Escola El ûig d'Esparreguera amb el guiatge del seu mestre, Ramon Besora, que després exerciria d'editor i, últimament, d'impulsor de l'Associació d'amics de Miquel Martí i Pol.
El reconeixament públic li arriba amb la publicació a llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang. Amb el poemari Estimada Marta, el 1978, el poeta és conegut popularment i reprèn l'assistència a actes públics.
El 1984 mor la seva esposa Dolors feixas, després d'una llarga malaltia.
Tot i que gran part de la seva producció són poemes, també edita un volum de prosa, Contes de la Vila de R, i altres narracions, dos llibres de "memòries novel-lades" i un de correspondència amb el poeta Joan Vinyoli. A partir de les publicacions, s'han musicat molts poemes de l'autor: cantants com Mar Bonet, Ramon Muntaner, Lluís llach, Celdoni Fonoll o Rafael Subirachs han ajudat a fer popular l'obra del poeta.
Ha estat traductor d'obres de Saint-Exupéry, Simone de Beauvoir, Apollinaire, Flaubert, Zola, Racine, Huysmans, i Gianni Rodari, entre altres autors.
D'altra banda, la seva poesia, ja sigui en volumns personals o en antologies, ha estat traduida a l'espanyol, el portuguès, l'alemanys, l'anglès, l'italià, el flamenc, l'eslovè, el búlgar, el rus o el japonés, entre d'altres.
Ha obtingut el Premi Óssa Menor (1954), el Fastenrath, el Premi de la Critica (1978), el salvador Espriu, el Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia, el Nosside internacional a la Vall d'Aosta. Ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres catalanes (1991), la Creu de Sant Jordi, la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts 1992, el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).
Els homenatges i distincions honorifiques se succeeixen des tota mena d'institucions públiques i entitats cíviques. L'assistència del poeta -sempre acompanyat per Montserrat Sans, la seva segona dona, amb qui es casa el 1986- va ser aclamada en multitud d'actes. a moltes poblacions de Catalunya hi ha carrers que porten el seu nom. També el porten un institud d'ensenyament secundari de Cornellá de Llobregat i dues biblioteques, la de Sant Joan Despí i la de Sant Gregori.
A partir del 1999 es produeix un espontani reconeixement popular que fa que una gran part dels ajuntaments catalans aprovin de demanar en els seus Plens a l'Assosiació d'Escriptors en Llengua Catalana, de la qual en va ser membre, i a la Institució de les Lletres Catalanes, que fos presentada la candidatura de l'autor a l'Acadèmia Sueca per al premi Nobel. El 2000 s'hi afegi el Parlament de Catalunya.
Mor l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.
Paraules al vent
Barcelona: Ossa Menor, 1954; Barcelona: Edicions 62, 1998.
El 1998, aquest poemari, que va ser publicat per primer cop el 1954, inicia la col-lecció "Biblioteca Miquel Martí Pol" d'Edicions 62. Jordi Teixidor diu al pròleg d'aquesta nova edició que Paraules al vent s'incrusta en la línia més viva de la poesia d'avui. Trobar-hi influències seria fàcil; el poeta es busca a través dels ecos que arriben al seu cor. Sempre ha estat així: l'art neix de l'art, i és una idea falsa imaginar que Giotto es va fer pintor a base de la simple contemplació de les ovelles del seu ramat. (...) En el plural apostrofant amb qué es dirigeix al lectro veiem tota la intenció admonitòria del verb. Els fets massa íntims i personals desapareixen per donar lloc a sentiment que pugui generalitzar-se. la veu exigeix un món que l'escolti".
Quince poemes:
Palma: La Font de les Tortugues; Barcelona:Edicions 62, 1991.
El Poble:
Palma de mallorca: Daedalus, 1996.
La fàbrica:
Barcelona: Quaderns El Bordiol, 1972; Barcelona: Edicions del Mall, 1981; Barcelona: Edicions 62, 1995.
L'experiència viscuda per Martí Pol com escrivent de "La Blava", fàbrica de filats de Roda de Ter, durant gairebé trenta anys, i el compromís cívic i politic amb els treballadors, que sempre va considerar "La seva gent" i, poèticament, els "herois" de la història, es concreta en aquest llibre, que recrea la vida silenciosa i quotidiana d'aquelles persones i en denuncia l'opressió econòmica i social.
Vint-i-set poemes en tres temps:
Barcelona: Edicions 62, 1972.
